Fa mesos i mesos que no escric res, però suposo que fins avui no m'ha vingut la inspiració ni la motivació. Si és que, si no es troben totes dues és bastant difícil posar-s'hi...
Doncs bé, tot ha vingut arran de la resolució del cas de presumpte dopatge del ciclista Alberto Contador. Per fer-ne 5 cèntims, s'estava barallant la seva culpabilitat per dopatge amb clembuterol i, en cas de declarar-lo culpable, tot el que això implicaria. La cosa ha estat que avui ha sortit la resolució del cas on es deia que se'l suspenia de l'activitat durant dos anys per haver donat positiu en clembuterol. Però... SORPRESA! Resulta que els senyors de la UCI (Unió Ciclista Internacional) ja ho tenien tot perfectament redactat i només hi havia una petita franja amb punts suspensius al lloc on hi anaven els anys de sanció... feina feta no hi ha destorb? Redactes una resolució abans que aquesta surti? Declarem culpable a la gent abans que un jutge ho resolgui?
Bé, qui vulgui la mort del ciclisme, aquí té el primer pas. Tots sabem que és un esport duríssim en el qual un sol mal dia et pot tirar per terra una temporada de feina i que, per desgràcia, alguns dels qui el practiquen consumeixen substàncies dopants (tot i que no és precisament l'únic esport esquitxat pel dopatge). Però no cal ser tan carronyer ni ranci i tenir les sentències escrites abans d'hora, si us plau, fem les coses ben fetes i resolem els casos com toqui.
Com a ciclista aficionada em fa mal veure notícies sobre casos de dopatge, però l'actuació prematura i gandula de la UCI encara m'ha tirat més per terra.
Com dic en el títol... VERGONYA!
2 comentaris:
No he estat al cas dels detalls, però sí de la sanció. Sense entrar en si se la mereix o no, realment el ciclisme està en boca de tots en temes de dopatge, però penso que en tots els esports en deu haver. Fins i tot en alguns és més o menys declarat, però com que tots ho fan, tan amics. En el ciclisme s'hauria de permetre, les pallisses que es foten aquesta gent pujant muntanyes durant 21 dies seguits no són humanes. Algú es pensa que hi ha esportista que ho aguanti això? No s'haurien de posar tan burros. I bé, actuar de la manera que actuen amb les sancions tampoc. Però d'això ja no en puc parlar perquè, com et deia, no he estat al cas.
Ara ho has dit, per desgràcia, el dopatge segurament està en tots els esports i a diferents nivells. Però les coses com siguin, si no es busquen les substàncies o tècniques dopants, és evident que no es troben.
Pel que fa al ciclisme sóc més partidària de córrer sense dopar-se i fer curses més humanes (cal tenir en compte que teòricament la prohibició de substàncies dopants és deguda a que suposen un risc per la salut de l'esportista).
Publica un comentari