Es pot ser esclau de la pròpia llibertat? Sempre es diu que es vol ser lliure, tenir menys lligams, haver d'estar menys pendent de tot, poder fer el que hom vol, però... i el dia que sents que et manquen aquests lligams? I el dia que notes que tanta llibertat t'ofega? I el dia en que anheles una obligació?
Curiós sentir això... curiós... ofegat per la llibertat...
1 comentaris:
No em sorprèn aquesta reflexió. Generalment no tenim mai el que volem, i quan tenim una cosa ens en manca una altra. És com la soledat. Està molt bé mentre nosaltres la triem. Quan estem sols i no tenim altra opció, no vegis com pesa. Doncs la llibertat igual. Mentre volem fer la nostra i que res ni ningú depengui de nosaltres, molt bé. Però a la que fem un pensament, uf, ens sobra temps i espai per totes bandes.
Publica un comentari