Sensacions... n'hi ha tantíssimes que a vegades ni tan sols sé com descriure les que sento. Però ara mateix m'ha vingut la sensació d'anar amb bicicleta a tota velocitat, els cabells voleiant al vent, les mans fermes controlant la direcció del manillar, el cul ben enganxat al seient i el cap ben alt per notar cada nota del vent, cada bri d'aire que es crea amb la velocitat que portes,... seria genial poder tancar els ulls i gaudir-la plenament, però si no mires el que hi ha davant la sensació pot esdevenir bastant desagradable.
Potser és la llibertat de baixar lliure i ràpidament amb la bicicleta el que m'agrada, però si ens deixéssim endur més sovint per sensacions com aquestes potser seríem capaços de somriure més sovint i de fer front a les dificultats amb més empenta.
I si no la coneixeu... proveu d'anar amb bicicleta ben ràpid, a ser possible per una baixada...
no té preu
1 comentaris:
Uf, a mi em fa una mica de cosa. Si m'ha de tocar l'aire a la cara prefereixo que sigui ell el que es mogui i jo estar quietet a terra. Em fa una mica de por deixar-me anar d'aquesta manera perquè em sembla que no controlaria la bicicleta, i com més ràpid baixis més perill de fotre't una nata.
Publica un comentari