Fa mesos i mesos que no escric res per aquí, no estava inspirada, no em venia de gust, no en tenia ganes, no tenia cap mena d'idea... ha estat com tenir un tap a les idees. Estaven allà amagades, sense fer soroll, obligant-me a pensar en la feina del dia a dia, en aquelles coses que creiem que són les importants, però que en realitat no ho són.
Fins que les idees han decidit aparèixer de nou, en forma de mal de cap permanent, recordant-me que em passo massa hores al dia davant d'una pantalla d'ordinador, recordant-me que potser hauria de desconnectar de la feina de tant en tant, recordant-me que hi ha alguna cosa més enllà de la formació... Fent-me veure que moltes vegades fas feina inútil, que no servirà de res i que ningú veurà ni valorarà.
Treballa tant com vulguis, que la feina és invisible i moltes vegades improductiva.
Però... que hi farem, sembla que això de pencar sense fruit se'm dóna bé; doncs continuaré així.
Fins que les idees han decidit aparèixer de nou, en forma de mal de cap permanent, recordant-me que em passo massa hores al dia davant d'una pantalla d'ordinador, recordant-me que potser hauria de desconnectar de la feina de tant en tant, recordant-me que hi ha alguna cosa més enllà de la formació... Fent-me veure que moltes vegades fas feina inútil, que no servirà de res i que ningú veurà ni valorarà.
Treballa tant com vulguis, que la feina és invisible i moltes vegades improductiva.
Però... que hi farem, sembla que això de pencar sense fruit se'm dóna bé; doncs continuaré així.
4 comentaris:
La feina és una cosa que s'ha d'entendre com a necessària per viure, no com un mode de vida. Mentre se'n tingui, no és important i no ens ha de robar més estona de la que allà ens passem. Fora hi ha tot un molt i un munt de coses per fer. Saber desconnectar és bàsic per poder gaudir-les.
és cert, de vegades es necessita i és quasi una necessitat bàsica de l'ésser humà veure més enllà dels llibres o l'ordenador que té davant dels nassos. Perquè nosaltres, mentre estem absorts pensant que allò és el més important a la vida, les petites coses que realment valen la pena, passen de llarg, i això sí que no ho podrem tenir mai més, com un examen que podem fer al setembre. Molts petonarros petita! (K)
XeXu, tens molta raó, hi ha un món per descobrir, llibres a llegir per gust i no per obligació, moments a gaudir... intentaré desconnectar més sovint i millor
Jomateixa..., ais.. que t'he de dir que no sàpigues? Massa feina, massa treballs i massa incertesa pel mig. Quan tens un problema sense solució no pares de donar-hi voltes, et preocupa i només tens ganes de presentar les teves hipòtesis... a partir del 30 de juny... llibertat! Per cert... reserva'm una xapa i una motxilla dels PiCs de Lleida!un petonet!
Tot, en el fons, acaba sent feina. O no és feina omplir de ratlles un bloc? Ho facis per paer o per obligació. És feina.
Publica un comentari