A mesura que s'atansa el final de la carrera em vaig fent preguntes del tipus: què farè? Treballar? Seguir estudiant? Any sabàtic? Màster? Curs a l'estranger? Doctorat? Dormir? i així fins a una infinitat de preguntes més.
Tot i escriure el text al matí, la reflexió va ser nocturna, estirada al llit i amb els ulls oberts com a plats fent "tele-techo". Són poques les ganes d'acabar degut a la feinada que se'm tira a sobre, la societat em diu que m'he d'espavilar, m'he de seguir formant o he de començar a treballar per a obtenir un sou que em permeti viure. Però clar, cal tenir en compte que potser necessito un cotxe (cosa que cal pagar) i que segurament he de pagar el lloguer d'una vivenda i clar, s'hauria de menjar cada dia i... hauria de fer alguna cosa amb la meva vida social i personal...
mil i una coses que s'amunteguen i s'acaben convertint en una muntanya, i jo no sóc més que una simple excursionista que tot just se l'ha mirat. Un repte? I ben gran que és...
sembla que no hi ha més remei que tirar endavant, jo puc, i sinó, ho aconseguiré igualment.
Tot i escriure el text al matí, la reflexió va ser nocturna, estirada al llit i amb els ulls oberts com a plats fent "tele-techo". Són poques les ganes d'acabar degut a la feinada que se'm tira a sobre, la societat em diu que m'he d'espavilar, m'he de seguir formant o he de començar a treballar per a obtenir un sou que em permeti viure. Però clar, cal tenir en compte que potser necessito un cotxe (cosa que cal pagar) i que segurament he de pagar el lloguer d'una vivenda i clar, s'hauria de menjar cada dia i... hauria de fer alguna cosa amb la meva vida social i personal...
mil i una coses que s'amunteguen i s'acaben convertint en una muntanya, i jo no sóc més que una simple excursionista que tot just se l'ha mirat. Un repte? I ben gran que és...
sembla que no hi ha més remei que tirar endavant, jo puc, i sinó, ho aconseguiré igualment.
6 comentaris:
A tots ens ha passat el mateix! Tb recordo que algunes nits em quedava estona donant voltes sobre què faria. Depèn de molts factors: de la carrera que es cursi, de si estudiar alguna cosa més aporta realment algun valor afegit prou important... Ara bé, tal com està el pati, sobretot el que busquen les empreses és experiència. Trobar alguna cosa relacionada amb el que s'ha estudiat, tot i que no sigui el que un desitjaria, sempre ajuda en vistes al futur. D'estudiar més, sempre hi ha temps i en certa manera es pot compaginar depenent de l'horari de la feina. És cansat, però pot valer la pena.
Ho saps nina, tu pots, i molt que pots...el camí està marcat només cal que vagis vigilant de no perdre't i tot sol es va trobant, ben be el mateix que a la muntanya, el sender es pot seguir, únicament has de vigilar de no caure i no entrepussar amb possibles pedres del camí. Sempre endavant! :)
Si tots ens n'hem sortit, tu no en seràs l'excepció. Molta gent s'ha trobat en aquesta situació, i s'hi troba actualment. És un moment de decisions que marcarà el teu futur immediat, però el millor és que si t'adones que has pres una decisió equivocada, segur que pots tornar enrere. També depèn de les notes, del que t'agrada el que has estudiat, dels teus interessos econòmics... te'n sortiràs, ja veuràs.
moltes gràcies a tots/es pels ànims! Sempre s'agraeix el suport :)
Ui! Aquesta angoixa final de carrera l'hem passat molts. Però d'una manera o altre segur que te'n surts. I d'aquí a uns anys, quan miris enrera ja veuràs que et sortirà un somriure en recordar aquelles nits menjat-se el tarro.
Qualsevol muntanya per alta que sigui es comença a pujar amb un primer pas.
Publica un comentari