Degut al meu aïllament a Barcelona City he hagut de fer ús de la imaginació per no avorrir-me en excés; cal tenir en compte que vaig fer tots els exàmens abans de les vacances de Nadal i que només he fet tres hores de classe, per tant, no he tingut massa feina.
Una primera solució ha estat treure l'escombra i el drap de la pols i fer dissabte al pis, però clar, això motiva durant una estona limitada i al final te'n canses i dius: demà continuo amb el que queda.
Una segona solució, i aquest cop més interessant, ha estat sortir a passejar sense rumb, encara que inconscientment comences a fer les rutes que ja coneixes i acabes passant més de dues hores passejant per Barcelona, jugant a esquivar la gent, jugant a adelantar a aquell individu desconegut, procurant arribar a tots els semàfors en verd (impossible), ...
Conclusió, no ha estat un cap de setmana apoteòsic, però encara s'ha mig salvat.
PD: diuen que si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya va a Mahoma; doncs bé, jo no he anat a la neu, però la neu no ha vingut a mi així que... la frase aquesta no funciona.
2 comentaris:
Va, no et queixis tant, que quedar-se per Barcelona tampoc està malament. Qui sap si encara tindràs l'oportunitat de veure la neu, potser el cap de setmana que ve si pots tornar a casa, però mentrestant, la city t'acull i t'obre les portes per fer tot el que et vingui de gust.
XeXu: tens raó, no m'he de queixar tant. De fet, encara he salvat el cap de setmana anant a l'Imax a veure un parell de pelis així que... bueno, ja anirem a tirar-nos de cap a la neu el proper dissabte.
Publica un comentari