dimarts 29 de desembre de 2009

El gran ajuda el petit


Demanar ajuda és quelcom difícil, sobretot si no tens ni idea de com es fa. A vegades som com nadons que no sabem expressar què necessitem i a les oïdes dels altres sonem com un plany indesxifrable, intenten fer el que consideren correcte, però no sempre ho encerten i el plany no s'atura. Però rebre una mà que t'ofereix ajuda sempre s'agraeix, et dóna una esperança, una raó per continuar endavant.

És per això que considero que és tant important saber oferir ajuda com saber-la demanar, ser capaç de dir: jo sol no puc.

Donar i rebre un cop demà, així de simple.

2 comentaris:

XeXu ha dit...

És una bona reflexió. No és fàcil demanar ajuda, sempre pensem que molestarem, ens fa vergonya, pensem que podem sols... però no, hi ha moments en que ens cal una mà amiga, i així com l'allarguem nosaltres quan a algú altre li cal, també ens l'allargaran a nosaltres. Només cal saber com demanar-ho.

Babunski ha dit...

Sí que és veritat... però és que hi ha vegades que acabes escarmentat de demanar ajuda.