Aguantar-se dèbilment a un suport, però el suport també és dèbil.
A la mínima bufada d'aire el suport pot caure, o et pots desenganxar sense voler-ho.
Com el caragol que s'aferra a la tija seca, nosaltres ens aferrem als nostres somnis.
Dèbils o forts?
Només nosaltres ho podem decidir.
4 comentaris:
El cargol de la foto sembla ben agafat a la tija... Ja m'agradaria poder abraçar els somnis amb tanta fermesa! :)
Quina gran metàfora de les relacions humanes, encara que potser tu et referies a alguna altra cosa. Però de vegades ens recolzem en algú i en depenem, quan aquesta persona potser no és prou forta com per fer-se càrrec de nosaltres.
Sempre hi ha algo o algú prou fort per aguantar-nos en moments de debilitat o feblesa o sinó ser el terra tou on el cargol caurà quan ja no es pugui aguantar per més temps a la tija. :)
I sempre, sempre, tirar endavant!
Jo no m'agafo en els somnis. Sóc molt pragmàtic. I no sé si recomanar-ho.
Publica un comentari