
Ho tens ben a prop i ni tan sols ho saps, ho veus gairebé cada setmana i ni tan sols t'adones del tresor que contemples amb ulls indiferents. Fa poc vaig pujar a La Seu Vella després de molts i molts anys de no fer-ho i... sense paraules, un lloc molt més maco del que m'esperava amb una panoràmica genial malgrat ser un dia mig ennuvolat, un espai on qualsevol aficionat a la fotografia, la pintura o a contemplar s'hi podria passar llargues estones.
Seria interessant començar a valorar tots aquests indrets que tenim ben a prop, encara que no sigui al nostre propi poble, i descobrir-los, donar-los vida i valor.
Propera espina a treure... visitar el monestir de Poblet per dins, perquè per fora ja hi vaig com per casa pràcticament. Sé que si mai passa res a Poblet, em doldrà dins l'ànima; si mai passa res a la Seu Vella, també (i molts d'altres llocs, evidentment, però aquests dos són els que tinc més a flor de pell ara mateix).
Seria interessant començar a valorar tots aquests indrets que tenim ben a prop, encara que no sigui al nostre propi poble, i descobrir-los, donar-los vida i valor.
Propera espina a treure... visitar el monestir de Poblet per dins, perquè per fora ja hi vaig com per casa pràcticament. Sé que si mai passa res a Poblet, em doldrà dins l'ànima; si mai passa res a la Seu Vella, també (i molts d'altres llocs, evidentment, però aquests dos són els que tinc més a flor de pell ara mateix).
4 comentaris:
El claustre és preciós...i després un café a la Sibil.la, un lloc fantàstic!
lloc fantastic i car, pero be, avegades hi ha coses k s'han de fer i els d'allà han estat oportunistes d ficar-ho.
Cert lo de visitar llocs que simplement veus pero no et pares a mirar per dintre, em va costar molts anys entrar-hi però mai es tard.
Crec que pujaré a la seu un dia d'aquests, potser ho necessito
muaaaaa
És trist NuNs però jo no he visitat mai la Seu. Només he anat a fer unes copes a la Sibil·la i he tingut la Seu com a fons panoràmic. Quina vergonya de lleidatana que sóc! hi aniré un dia d'aquests...
Tens raó: cal obrir els ulls i valorar la bellesa ignorada que tenim més propera.
Publica un comentari