És ben curiosa la manera com ens distribuïm el temps: si anem sobrats i sabem que segurament ens sobrarà temps acabem corrent perquè no hem sabut administrar bé aquest excés de temps i, simplement, l'hem perdut; però si anem justos de temps anem corrent amunt i avall amb cara d'estressats i arribem a tot arreu, fins i tot abans d'hora!
Quan tens la sensació que perds la noció del temps i després sents que la recuperes és ben estrany, perquè en el fons creus que has perdut molt de temps encara que probablement has estat fent feina o alguna cosa que requeria els teus cinc sentits.
De fet, l'expressió "perdre el temps" em fa bastanta gràcia perquè m'imagino un individu que va pel carrer i de les butxaques (foradades, per cert) li van caien trossets de temps que no sé com descriure ja que no tenen una forma definida. Quan em ve aquesta imatge al cap tinc ganes d'apretar a córrer i dir-li: perdoni! Està perdent el temps!
Però potser em contesta: i on està el problema? Si no tens temps per a perdre vol dir que te'n falta i, per tant, potser t'has de reorganitzar una mica, no creus?
Així que el deixo caminar feliç pel carrer perdent el seu temps mentre jo, pensant en tot plegat, també n'he anat perdent de les butxaques!
Fa 58 minuts
2 comentaris:
Vols dir que més que perdre el temps no perdem la vida? Recordo aquella famosa frase de John Lennon "La vida és allò que passa mentre tens altres coses a fer".
Tots tenim, inevitablement, les butxaques foradades.
Publica un comentari