dimecres 14 de gener de 2009

inici

llums i sorolls al carrer,
camino seguint un rumb inconscient,
com un autòmat em paro davant un semàfor roig,




els peus a terra i el cap als núvols

3 comentaris:

Alegria De La Huerta ha dit...

És el que té això de llevar-se massa d'hora, quan encara no ha sortit el sol, oi? Però bé, encara haurem de donar gràcies a aquell homenet roig que ens permet fer volar els nostres pensaments i arribar amunt, amunt, amunt!

lluku ha dit...

lo maco és parar-te amb la mateixa pose que el ninot roig, te la seva gràcia jajajaja

non stop!!

Miquel ha dit...

Hi ha llocs on el verd dels peatons camina, però no només això, quan falta poc per a que es fiqui vermell, enlloc de pampalluguejar el ninot es fica a caminar ràpid