Voltes i més voltes

Els humans tenim una estranya tendència a planificar tot el que hem de fer, a tenir plans per a tot; si us hi fixeu ens aquests dies quan et trobes un conegut primer li desitges bones festes i li preguntes com li va tot i després li preguntes què farà la nit de cap d'any i després li expliques què faràs tu. Algú es para a pensar en que les forces es poden conjurar contra nosaltres i que la gran planificació se'n vagi en orris en un tancar i obrir d'ulls?

És el que m'ha passat a mi aquests dies i m'ha fet pensar bastant; el dia 28 a migdia havia de marxar cap a Brusel·les per a passar-hi el cap d'any i ara mateix estic a casa meva actualitzant el blog (cosa que vol dir q no he marxat pas). Tot el que havia estat esperant durant un parell de mesos va desaparèixer de la meva agenda quan unes inesperades angines em van atacar el dia de Nadal, de fet, no vaig ni poder acabar el dinar de Nadal a la taula amb els de casa perquè em trobava tan malament que vaig fer cap al sofà estirada.
Des de llavors he tingut l'esperança d'estar sencera el dia 28, però en veure com anaven les coses i la cara del metge quan el dia 27 li vaig dir que l'endemà havia de marxar a Brusel·les vaig decidir quedar-me a casa, cuidant la meva gola i esperant passar un cap d'any el millor possible.

Ens molestem a desafiar la vida planificant el que hem de fer i el que no hem de fer, però si ens ho mirem fredament, a l'hora de la veritat és la vida la qui decideix i no nosaltres.

Vivim com volem o som esclaus de les circumstàncies? Encara ara m'ho pregunto i no obtinc resposta...

Taula i beuret

Sempre he pensat que les taules amb menjar o beure al damunt ajuden a la reunió de la gent, és ben fàcil posar-te a parlar amb algú si tens al davant una taula amb un parell de gots o unes patates per a picar, de fet és un plaer.

Acabar exàmens, anar a fer un cafè amb la gent de la classe i començar parlant del què farà cadascú durant les vacances per acabar parlant del sistema educatiu i com arreglaríem el món... no té preu.

Arribar a casa, sortir a veure gent a qui no veus gaire sovint i passar una nit parlant de tot i més al voltant d'un beuret sense pressa... no té preu.

Potser aquests dies es dóna valor als regals i a tota la part material de les festes de Nadal, però el que realment m'agrada és la reunió ja que per Nadal, tots ens volem reunir i si no ho podem fer... de ben segur que si busquem trobem algú amb qui passar una petita vetllada i oblidar durant una estona el món en el que vivim.

PEM

Prova d'Elecció Múltiple segons la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra, és a dir, un examen tipus test en el que potser et jugues la meitat d'una assignatura, o potser si no treus un 5 no et fa mitjana, o potser està mal corregit... bé, en qualsevol cas es tracta d'una eina de tortura psicològica vers l'alumne ja que després de fer un examen d'aquests l'estat mental és bastant lamentament i més quan penses: "Déu meu! I demà exàmens d'assaig sobre el mateix que avui, no puc oblidar res!"

Però he estat pensant i... PEM no té perquè tenir un significat desagradable... en pot tenir de molt diferents:

Peus Entre Mitjons

Premeu El Melic

Petons Entre Mirades

Poble Entre Muntanyes

Pasturar És Millor

Passejant Em Mullo

Parelles Entranyables Mirant-se

I la llista es pot allargar tant com ho permeti la imaginació, tot és qüestió de capgirar el significat d'allò que ens resulta desagradable.

Compte enrera

A cada minut que passa queda menys temps per a fer els exàmens de final de trimestre, són tres dies intensius (bé, aquesta vegada els més intensius amb diferència seran els dos primers) que et deixen esgotat mentalment, després no serveixes per a res ja que només et queda suficient energia per anar a celebrar que (per fi!) s'ha acabat l'agonia i el patiment, l'angoixa de si seran molt difícils o si hauran tingut pietat de les nostres ànimes.
Quan portes més d'una setmana estudiant i fas balanç sempre penses: "hauria pogut estudiar més... no hauria d'haver mirat aquella pel·lícula o no m'hauria d'haver encantat anant pel carrer quan vaig anar a ballar..." mil coses que ja no pots solucionar i decideixes centrar el cap, fer un parell de respiracions ben profundes i ordenar tota la informació que ha entrat a marxes forçades durant aquests dies. Al final decideixes repassar/rellegir de nou totes les assignatures per tal de reforçar els conceptes que no et quedaven clar o que, simplement, no sabies ni que existien perquè quan ho vas llegir a fons no vas ser capaç de retindre-ho; després fas exàmens dels altres anys i veus com es van repetint preguntes i que cada vegada (si fa no fa) ho vas fent millor encara que t'adones que a casa es contesta amb molt poca pressió ja que la nota aquesta tampoc anirà a parar al teu expedient; però quan estàs a l'aula d'examen envoltada de companys i amics, amb els fulls de les preguntes i el full de respostes al davant, el llapis i el rellotge descomptant el temps... ja és una altra cosa i no t'arrisques, simplement prefereixes que no compti que no pas que descompti (és el que tenen els exàmens tipus test).
Dimarts serà el gran dia, dimarts vindrà un examen tipus test que, en teoria, tot el que sé o no sé de les tres assignatures del trimestre; dimecres vindràn els exàmens d'assaig (preguntes de resposta curta) i llavors el més dur ja estarà fet... Tan sols quedarà l'examen d'ABP el dijous al matí i a les 10:30 hores del mateix dijous...

LLIURES!

estudia que estudiaràs

Exàmens... cada vegada estan més a prop i cada vegada tinc menys ganes que arribin. Sé que simplement són uns papers amb espais en blanc que he d'omplir amb els coneixements que estic intentant adquirir, però sembla impossible degut a la gran quantitat d'informació que he de retenir a la meva ment. En teoria els exàmens són útils perquè ens diuen si estem qualificats per a passar de curs o no, però tenen un potent efecte estressant.

És ben simple, quan acabes les classes i ja has aconseguit quantitats industrials d'apunts i d'exàmens dels altres anys t'acomiades de la gent de classe amb paraules del tipus: bé, anem a tancar-nos i a estudiar! Que no sigui més dur del compte! Ens veiem per fer els exàmens!
I marxes cap a casa amb la sensació que has de fer moltíssima feina en poc temps, però et ve una espurna d'optimisme i penses: bé, potser me'n sortiré i tot, i aprofites aquest moment per a organitzar-te la setmana d'estudi.

Quan ja ho tens tot ben organitzat t'hi poses i sembla que la cosa va mig bé, però no havies pensat en que potser el teu cervell es rebelaria contra tu i no et permetria retenir la informació a la velocitat que tú voldries i has de fer un sobreesforç repassant de nou aquell tema que trobes tan i tan avorrit i que et fa adormir.

I quan ja comences a sentir que la ment et fa figa... SORPRESA! Tot just has començat i encara et queda el pitjor.

Que no sigui res.