Els humans tenim una estranya tendència a planificar tot el que hem de fer, a tenir plans per a tot; si us hi fixeu ens aquests dies quan et trobes un conegut primer li desitges bones festes i li preguntes com li va tot i després li preguntes què farà la nit de cap d'any i després li expliques què faràs tu. Algú es para a pensar en que les forces es poden conjurar contra nosaltres i que la gran planificació se'n vagi en orris en un tancar i obrir d'ulls?
És el que m'ha passat a mi aquests dies i m'ha fet pensar bastant; el dia 28 a migdia havia de marxar cap a Brusel·les per a passar-hi el cap d'any i ara mateix estic a casa meva actualitzant el blog (cosa que vol dir q no he marxat pas). Tot el que havia estat esperant durant un parell de mesos va desaparèixer de la meva agenda quan unes inesperades angines em van atacar el dia de Nadal, de fet, no vaig ni poder acabar el dinar de Nadal a la taula amb els de casa perquè em trobava tan malament que vaig fer cap al sofà estirada.
Des de llavors he tingut l'esperança d'estar sencera el dia 28, però en veure com anaven les coses i la cara del metge quan el dia 27 li vaig dir que l'endemà havia de marxar a Brusel·les vaig decidir quedar-me a casa, cuidant la meva gola i esperant passar un cap d'any el millor possible.
Ens molestem a desafiar la vida planificant el que hem de fer i el que no hem de fer, però si ens ho mirem fredament, a l'hora de la veritat és la vida la qui decideix i no nosaltres.
Vivim com volem o som esclaus de les circumstàncies? Encara ara m'ho pregunto i no obtinc resposta...
5 comentaris:
No creus que és una mica exagerat ser un/a esclau/va d'unes angines? Jo per això hagués acabat anant a Brussel·les. Els que som malalts crònics, qualsevol altra cosa ja no ens preocupa...
jo fa quatre anys em va passar una cosa semblant, però va ser el mateix dia 31 que vaig caure molt malalt, era la primera vegada que havia de sortir per cap d'any en un lloc plenissim de gent, les anteriors havien estat a casa d'amics... el consol és que els altres no s'ho van mpassar massa be aquella nit, la mitja d'edat els superva per 20 anys jijiji
anims nurietaaaaaaa!!
un gran petonet :)
Babunski, jo mateixa em faig creus de les angines que he tingut, poques vegades m'havien tingut més de tres dies a casa i aquesta ha estat una de les pitjors; quan vaig veure que amb prou feines podia empassar alguna cosa de menjar vaig decidir que era millor curar bé les angines i no arriscar-me a arrossegar-les durant un mes. Brusel·les no es mourà d'on és (espero!).
Lluku! Per sort ja torno a ser una persona més o menys sencera de cap a peus i amb ganes de donar guerra la nit de cap d'any i totes les que faci falta :P cuida't!
Merci pels comentaris!
Doncs a buscar guerra! Ben fet!
:D
Publica un comentari