dissabte 20 de desembre de 2008

Taula i beuret


Sempre he pensat que les taules amb menjar o beure al damunt ajuden a la reunió de la gent, és ben fàcil posar-te a parlar amb algú si tens al davant una taula amb un parell de gots o unes patates per a picar, de fet és un plaer.

Acabar exàmens, anar a fer un cafè amb la gent de la classe i començar parlant del què farà cadascú durant les vacances per acabar parlant del sistema educatiu i com arreglaríem el món... no té preu.

Arribar a casa, sortir a veure gent a qui no veus gaire sovint i passar una nit parlant de tot i més al voltant d'un beuret sense pressa... no té preu.

Potser aquests dies es dóna valor als regals i a tota la part material de les festes de Nadal, però el que realment m'agrada és la reunió ja que per Nadal, tots ens volem reunir i si no ho podem fer... de ben segur que si busquem trobem algú amb qui passar una petita vetllada i oblidar durant una estona el món en el que vivim.

3 comentaris:

Jeroni Maleuff ha dit...

I no puc afegir-ne res més.
Cert.

carina ha dit...

Tens més raó que un sant,
no hi ha res millor que compartir amb una bona companyia (tant és quina sigui) aquestes estonetes, aquestes sobretaules meravelloses.
Per aquesta raó no puc entendre el Face book, què és això de quedades virtuals? Als amics, a la família, als que veritablement aprecies els has d'olorar, tocar, sentir respirar... Tota la resta són collonades. No vull tindre 500 amics al facebook, em conformo amb dos de veritat

_NuNs_ ha dit...

Jeroni Maleuff i carina:
moltes gràcies pels vostres dos comentaris, m'animen a tirar endavant el blog i em fan dibuixar un somriure.

Moltes gràcies a tots dos :)