Exàmens... cada vegada estan més a prop i cada vegada tinc menys ganes que arribin. Sé que simplement són uns papers amb espais en blanc que he d'omplir amb els coneixements que estic intentant adquirir, però sembla impossible degut a la gran quantitat d'informació que he de retenir a la meva ment. En teoria els exàmens són útils perquè ens diuen si estem qualificats per a passar de curs o no, però tenen un potent efecte estressant.
És ben simple, quan acabes les classes i ja has aconseguit quantitats industrials d'apunts i d'exàmens dels altres anys t'acomiades de la gent de classe amb paraules del tipus: bé, anem a tancar-nos i a estudiar! Que no sigui més dur del compte! Ens veiem per fer els exàmens!
I marxes cap a casa amb la sensació que has de fer moltíssima feina en poc temps, però et ve una espurna d'optimisme i penses: bé, potser me'n sortiré i tot, i aprofites aquest moment per a organitzar-te la setmana d'estudi.
Quan ja ho tens tot ben organitzat t'hi poses i sembla que la cosa va mig bé, però no havies pensat en que potser el teu cervell es rebelaria contra tu i no et permetria retenir la informació a la velocitat que tú voldries i has de fer un sobreesforç repassant de nou aquell tema que trobes tan i tan avorrit i que et fa adormir.
I quan ja comences a sentir que la ment et fa figa... SORPRESA! Tot just has començat i encara et queda el pitjor.
Que no sigui res.
1 comentaris:
Sort tu també amb els examens! Petons
Publica un comentari