Compte enrera

A cada minut que passa queda menys temps per a fer els exàmens de final de trimestre, són tres dies intensius (bé, aquesta vegada els més intensius amb diferència seran els dos primers) que et deixen esgotat mentalment, després no serveixes per a res ja que només et queda suficient energia per anar a celebrar que (per fi!) s'ha acabat l'agonia i el patiment, l'angoixa de si seran molt difícils o si hauran tingut pietat de les nostres ànimes.
Quan portes més d'una setmana estudiant i fas balanç sempre penses: "hauria pogut estudiar més... no hauria d'haver mirat aquella pel·lícula o no m'hauria d'haver encantat anant pel carrer quan vaig anar a ballar..." mil coses que ja no pots solucionar i decideixes centrar el cap, fer un parell de respiracions ben profundes i ordenar tota la informació que ha entrat a marxes forçades durant aquests dies. Al final decideixes repassar/rellegir de nou totes les assignatures per tal de reforçar els conceptes que no et quedaven clar o que, simplement, no sabies ni que existien perquè quan ho vas llegir a fons no vas ser capaç de retindre-ho; després fas exàmens dels altres anys i veus com es van repetint preguntes i que cada vegada (si fa no fa) ho vas fent millor encara que t'adones que a casa es contesta amb molt poca pressió ja que la nota aquesta tampoc anirà a parar al teu expedient; però quan estàs a l'aula d'examen envoltada de companys i amics, amb els fulls de les preguntes i el full de respostes al davant, el llapis i el rellotge descomptant el temps... ja és una altra cosa i no t'arrisques, simplement prefereixes que no compti que no pas que descompti (és el que tenen els exàmens tipus test).
Dimarts serà el gran dia, dimarts vindrà un examen tipus test que, en teoria, tot el que sé o no sé de les tres assignatures del trimestre; dimecres vindràn els exàmens d'assaig (preguntes de resposta curta) i llavors el més dur ja estarà fet... Tan sols quedarà l'examen d'ABP el dijous al matí i a les 10:30 hores del mateix dijous...

LLIURES!